27/6/11

Pulp

Foto via aqui


Foto via aqui


Foto via aqui


 Foto via aqui


                                     Foto via aqui



Avui fa un mes exacte que vaig ser feliç. Concretament, molt feliç. Qui m'anava a dir que tornaria a veure el meu grup preferit de tots els grups, després que van decidir separar-se fa uns quants anys... doncs si, aquella fantasia impossible es va fer realitat.
Els meus nervis augmentaven cada minut que passava, era un fet proporcional: menys minuts per l'inici del concert, més nervis a l'estómac (i a tot el cos). L'espera se'm feia llarga i vaig entretenir-me mirant unes projeccions que brillaven a l'escenari. Frases com "Good Evening Barcelona", "Ho Fem?" "Vinga va, fem-ho!" ens feien embogir a tots els presents (i a mi personalment, veient que alguna d'aquestes frases estaven escrites en català). Les llums van apagar-se i va ser quan es va projectar una "P"... després una "U"... després una "L"... i després l'última "P" per formar la paraula màgica de grans dimensions: PULP. I de cop, va sonar la primera nota de la primera melodia de la primera cançó de l'espectacle que ens van regalar. Èxtasi. Eufòria màxima. Excitació. Estupefacció. No m'ho podia creure... començaven el recital amb "Do you remember the first time?"?? Increïble però cert. Vaig perdre els papers. Hauria pogut imaginar molts començaments feliços, però em penso que cap com aquest. En aquell moment vaig entendre que el què viuríem seria inoblidable de per vida. No recordo l'ordre de les cançons però van tocar quasi tot el Different Class (Pencil Skirt, Common People (on el gran Jarvis Cocker va fer un petit discrus posicionant-se a favor dels indignats) I Spy, Disco 2000 (on va fer la intro en català, preguntant-nos "Vols ballar amb mi?" i se'm va tornar a caure la baba),  Something Changed, Sorted for E's & Wizz, F.E.E.L.I.G.C.A.L.L.E.D.L.O.V.E., Underwear, Bar Italia... També van formar part del set list cançons com Babies, Pink Glove, Sunrise, This is Hardcore... Em vaig quedar pràcticament sense veu. Paraula. I el colofón final va ser quan, al bis, van despedir-se amb el gran himne Razzmatazz. No existeix millor manera per despedir-se. No existeix.

No podia esperar res més ni millor.

GRÀCIES PULP!
GRÀCIES JARVIS!

(Tot això va passar el 27/05/11 al Primavera Sound. Aqui hi ha un petit vídeo-resum)


I l'endemà, el Barça es va proclamar Campió de la Champions davant del Manchester United, oferint el millor partit jugat mai a la història del futbol. Per mi, un dels millors caps de setmana viscuts fins ara.


-------------------------------------------------------------------------------------------------


Hoy hace un mes exacto que fui feliz. Concretamente muy feliz. Quién me tenía que decir que volvería a ver a mi grupo preferido de todos los grupos, después de que decidieron separarse hace unos cuantos años... pues sí, aquella fantasía imposible se hizo realidad.
Mis nervios aumentaban a cada minuto que pasaba, era un hecho proporcional: menos minutos para el inicio del concierto, más nervios en mi estómago (y en todo el cuerpo). La espera se me hacía larga y me entretuve mirando unas proyecciones que brillaban en el escenario. Frases como “Good Evening Barcelona”, “Ho Fem?” “Vinga va, fem-ho!” nos hacían enloquecer a todos los presentes (y a mi personalmente, viendo que alguna de estas frases estaban escritas en catalán). Las luces se apagaron y fue cuando se proyectó una “P”... luego una “U”... luego una “L”... y luego la última “P” para formar la palabra mágica en grandes dimenciones: PULP. Y de golpe, sonó la primera nota de la primera melodía de la primera canción del espectáculo que nos regalaron. Éxtasi. Euforia. Excitación. Estupefacción. No me lo podía creer... empezaban el recital con “Do you remember the first time?”?? Increíble pero cierto. Perdí los papeles. Podría haber imaginado muchos inicios felices, pero creo que ninguno como ése. En aquel momento entendí que lo que viviríamos sería inolvidable de por vida. No recuerdo el orden de las canciones pero tocaron casi todo el Different Class (Pencil Skirt, Common People (donde el gran Jarvis Cocker hizo un pequeño discurso posicionándose a favor de los indignados) I Spy, Disco 2000, Something Changed, Sorted for E’s & Wizz, F.E.E.L.I.G.C.A.L.L.E.D.L.O.V.E., Underwear, Bar Italia... También formaron parte del set list temas como Babies, Pink Glove, SunriseThis is Hardcore... Me quedé prácticamente sin voz. Palabra. Y el colofón final fue cuando, en el bis, terminaron con el gran himno Razzmatazz. No hay mejor manera de despedirse. No la hay.

No podía esperar nada más ni mejor.

GRACIAS PULP!
GRACIAS JARVIS!



(Todo eso pasó el 27/05/11 en el Primavera Sound. Aquí hay un pequeño vídeo-resumen)


Y al día siguiente el Barça se proclamó Campeón de la Champions delante del Manchester United, oferciendo el mejor partido jamás visto en la historia del futbol. Para mi, uno de los mejores fines de semana vividos hasta la fecha.



.

24/6/11

La idealització del cant dels ocells (bé, dels falciots)




Piulen durant hores amb un so hiper agut i extremadament estrident. I no és que piulin dos o tres, és que n'hi ha desenes i desenes. En fi, suposo que és molt millor despesrar-se així que no pas amb el taladro del veí o amb la piconadora de les obres del carrer de sota. Això si, m'ofereixen un espectacle visual encantador.
(I millor que no parli de les gavines que també ronden per aqui dalt. Aquestes piulen més cap al tard. Fa setmanes, que per la nit, comencen un recital que sembla que estiguin degollant a algú (o que algú estigui tenint un orgasme molt molt molt sentit. Quina paradoxa)

-------------------------------------------------------------------------------------------------

La idealización del canto de los pájaros (bueno, de los vencejos).
Pían durante horas con un sonido 
hiper agudo y extremadamente estridente. Y no es que píen dos o tres, es que hay decenas y decenas. En fin, supongo que es mucho mejor despertarse así que no con el taladro del vecino o la apisonadora de las obras de la calle de debajo. Eso sí, me ofrecen un espectáculo visual encantador.
(Y mejor que no hable de las gaviotas que también rondan por aqui arriba. Éstas pían más hacia al atardecer. Hace semanas que por la noche, empiezan un recital que parece que estén degollando a alguien (o que alguien esté teniendo un orgasmo muy muy muy sentido. Qué paradoja)



.

21/6/11

Hola estiu!






Ara mateix, a les 19:16 comença oficialment l'estiu!!! I jo et dóno la benvinguda amb els braços ben oberts i amb ganes de terrassetes, birres fredes, mojitos, gin-tònics, tirants, pantalons curts, sopars al terrat, platges...! Ja has arribat! (i mira que m'encanta la primavera, eh?)

-----------------------------------------------------------------------------------------------

Ahora mismo, a las 19:16, empieza oficialmente el verano!!! Y yo te doy la bienvenida con los brazos abiertos y con ganas de terracitas, birras frías, mojitos, gin-tónics, tirantes, pantalones cortos, cenas en el terrao, playas...! Ya has llegado! (y mira que a mi me encanta la primavera, eh?)



.

13/6/11

Fe de Erratas







Encara no m’explico com vaig poder equivocar-me de tant en el títol d’aquesta entrada. Més que equivocar-me en el títol, vaig equivocar-me en la seva interpretació. Suposo que tenia tantísismes ganes de sol, de llum i de fotosíntesi que el cervell va trair-me. Per tots els meus amics és sabut que sóc un desastre integral pel què fa als refranys i les dites, però n’hi ha una dotzena que sí sé (o això pensava fins ara) i que utilitzo de tant en tant. Com per exemple, aquest “Pel Maig, cada dia un raig”, que vindria a dir que cada dia del mes de Maig plou, ni que sigui una miqueta. No sé què els va passar a les meves neurones a l’hora de crear aquell post, diria que van patir un curtcircuit (com a mínim) perque vaig atribuir el raig de pluja als rajos del sol. Gallifante pa mi. Les fotos més apropiades no haurien d’haver estat instantànies on el sol impacta a l’objectiu de la càmera, si no imatges on la temàtica fos la pluja. Com les fotos d'aquesta entrada. El què passa és que també ho són per aquest mes de Juny on estem inmersos. A veure si algú em pot convèncer que realment estem al sisè mes de l’any perque quan penso en ell em venen imatges de caoloreta, cerveses, pantalons curts, vestidets, sol... (ja li vaig donar la benvinguda aqui, innocent de mi). En cap moment m’hauria pogut imaginar uns primers dies de Juny tant passats per aigua. Quina manera de descarregar. Si fins i tot he hagut de tornar a treure les mantes de l’armari que ja tenia guardades i enterrades i que pensava que no tornaria a veure, almenys, fins d’aqui quatre mesos.
I que consti que m’encanta la pluja. Potser l’excusa de tot és queixar-se.

-----------------------------------------------------------------------------------------------

Aún no me explico cómo pude equivocarme tanto en el título de esta entrada. Más que equivocarme en el título, me equivoqué en su interpretación. Supongo que tenía tantísimas ganas de sol, de luz y de fotosíntesi que el cerebro me traicionó. Por todos mis amigos es sabido que soy un desastre integral en lo que a los refranes y dichos se refiere, pero hay una docena que sí sé (o eso es lo que yo pensaba hasta ahora) y que uso de vez en cuando. Como por ejemplo éste "Pel Maig, cada día un raig" (En Mayo, cada día un rayo (que en este caso sería un "chorro")), que vendría a decir que cada día del mes de Mayo llueve, ni que sea un poquito. No sé qué les pasó a mis neuronas a la hora de crear aquel "post", diría que sufrieron un cortocircuito (como mínimo), porque atribuí el rayo de lluvia a los rayos del sol. Gallifante “pa” mi. Las fotos más apropiadas no deberían haber sido instantáneas donde el sol impacta sobre el objetivo de la cámara, si no imágenes dónde la temática hubiera sido la lluvia. Como las fotos de esta entrada. Lo que pasa es que también lo son para este mes de Junio en el que estamos inmersos. A ver si alguien me puede convencer de que realmente estamos en el sexto mes del año porque cuando yo pienso en él me vienen imágenes de calorcito, cervezas, pantalones cortos, vestiditos, sol... (ya le di la bienvenida aquí, inocente de mi). En ningún momento me hubiera podido imaginar unos primeros días de Junio tan pasados por agua. Qué manera de descargar. Si hasta he tenido que sacar las mantas del armario que ya tenía guardadas y que pensaba que no volvería a ver, al menos, hasta dentro de cuatro meses.
Y que conste que me encanta la lluvia. Quizá la escusa de todo es quejarse.




.

1/6/11

Hola Juny!






Avui entrem al mes de Juny... i d'aqui uns dies canviarem d'estació i donarem la benvinguda a l'estiu! I jo, quan penso en estiu, em ve al cap la platja, el mar, el primer bany de l'any, les cervesetes fresques (tot i que elles estan presents tots els mesos...), les xancles, els vestits, els colors vius, la caloreta... :D

-----------------------------------------------------------------------------------------------

Hoy entramos en el mes de Junio... y dentro de unos días cambiaremos de estación y daremos la bienvenida al verano! Y yo, cuando pienso en verano me viene a la cabeza la playa, el mar, el primer baño del año, las cervecitas frescas (aunque ellas están presentes todos los meses...), las chanclas, los vestidos, los colores vivos, el calorcito... :D


.