22/05/13

NY des del Top of the Rock! (fotos amb iPhones)












Recordo que la primera impressió de NY va ser una mica catastròfica. Arribes a "La Gran Ciutat", i tens el canvi horari incrustat al cos, el cansament i tot allò sensible a flor de pell: olors noves, tot nou per la vista, el clima diferent... Recordo caminar per la 9th Av. (ja no recordo quina era) arrossegant les maletes, ma mare davant meu amb el cohet al cul, com sempre... El meu germà ens esperava a la cantonada del carrer on vam llogar el pis. Veure'l va ser una de les millors coses del viatge, sense cap mena de dubte. Encara recordo la seva samarreta taronja brillar a l'altra banda del carrer. Vam anar a pis, vam deixar les maletes i vam sortir a l'asfalt. Toma moreno. No hi havia millor manera de tenir un primer contacte amb la ciutat que atravessar la 5th Av. i passar pel mig de Times Square. El Guille anava dient "fixeu-vos bé amb tot el que hi ha, que per aqui NO hi tornarem a passar". I jo pensant "Però per què no hi tornarem a passar si això és mític?" (o al menys és mític per les Guíes de Viatges...) I sort que no vam tornar a trepitjar aquella zona. Va ser el TERROR. Horrible i horrorós. Gent a patades, llums i neons que t'encegaven, milions d'anuncis quasi més grans que el Camp Nou, olors de mil històries a cada moment (quin empatx)... en fi, massa informació en massa poc temps. Difícil de digerir quan acabes de trepitjar per primera vegada a la vida, la Gran Ciutat. Un cop travessat tot això, no sé a quin carrer o a on vam anar a parar, però ja vam pujar al Rockefeller Center (si algú que m'està llegint i ha d'anar a NY, que NO pugi al Empire State, no (és car i hi ha moltes cues). Que pugi al Rockefeller Center, que s'enfili al Top Of The Rock i així veurà l'E. S. als morros, tot Manhattan més enllà, la Zona Zero, el Central Park...) I una de les altres coses que em va impactar moltíssim va ser quan el meu germà, un cop a dalt de l'edifici i veient tot Manhattan allà baix, va dir "Imagineu-vos estar aqui l'11 de Setembre del 2001, tan tranquilament, i veure un avió acostar-se i acostar-se i acostar-se cada vegada més i que de cop, pam! Impacti contra una torre... i després un altre avió contra l'altre..." Pànic. Em va entrar com vertigen i tot. En fi, que tot i aquestes primeres experiències, NY és un lloc per anar-hi, i crec que per tornar-hi. Clar que sí

-----------------------------------------------------------

Recuerdo que la primera impresión de NY fue un poco catastrófica. Llegas a "La Gran Ciudad", y tienes el cambio horario incrustado en el cuerpo, el cansancio y todo aquello sensible a flor de piel: olores nuevos, todo nuevo para la vista, el clima diferente... Recuerdo andar por la 9th Av. (ya no recuerdo cuál era), arrastrando las maletas, mi madre delante mío con el cohete en el culo, como siempre... Mi hermano nos esperaba en la esquina de la calle dónde alquilamos el piso. Verle fue una de las mejores cosas del viaje, sin lugar a dudas. Aún recuerdo su camiseta naranja brillar al otro lado de la calle. Fuimos al piso, dejamos las maletas y salimos al asfalto. Toma moreno. No había mejor manera de tener un primer contacto con la ciudad que travesar la 5th Av. y pasar por medio de Times Square. Guille iba diciendo "fijaros bien con todo lo que hay, porque por aqui NO volveremos a pasar". Y yo iba pensando "¿Pero por qué no tenemos que volver a pasar si todo eso es mítico?" (o al menos, mítco para las Guías de Viajes...) Y suerte que no volvimos a pisar aquella zona. Fue el TERROR. Horrible y horroroso. Gente a patadas, luces y neones que te dejaban ciega, millones de anuncios casi más grandes que el Camp Nou, olores de mil hoistorias en cada momento (qué empache)... En fin, demasiada información en demasiado poco tiempo. Difícil de digerir cuando acabas de pisar por primera vez en la vida, New York. Una vez atravesado todo esto, subimos al Rockefeller Center (si alguien me está leyendo y tiene que ir a NY, que NO suba al Empire State, no (es caro y hay muchas colas). Que suba al Rockefeller Center, que vaya al Top Of The Rock y así verá el E. S. en los morros, todo Manhattan más allá, la Zona Cero, El Central Park...) Y una de las otras cosas que me impactaron muchísimo fue cuando mi hermano, una vez arriba del edificio y viendo todo Manhattan ahí debajo, dijo "Imaginaros estar aquí el 11 de Septiembre del 2001, tan tranquilamente, y ver un avión acercarse y acercarse y acercarse cada vez más y que, de repente, pam! Impacte contra una torre... y luego otro avión contra la otra..." Pánico. Me entró cómo vértigo y todo. En fin, que a pesar de todo y de estas primeras experiencias, NY es un sitio para ir y, creo, que para volver. Claro que sí.


.

14/05/13

NY en Lomo










El meu primer viatge a NY! No sabria ni per on començar, i és que aquesta ciutat no te l'acabes. Recordo que la primera sensació que vaig tenir va ser bastant estressant i absolutament desconcertant. Arribavem del viatge, amb el canvi d'hora que suposa; vam anar al pis a deixar les maletes i, per anar cap al Rockefeller Center vam passar per la 5th Av. passant per Times Square. Diria que em volia morir: sorolls, cotxes, mil olors de menjars, gent a rebentar, llums de neó... "demasiao pal cuerpo". Un cop a dalt, al Top of the Rock, la prespectiva canvia completament, tens la ciutat als peus i el soroll disminueix radicalment. Oi oi, quina meravella! En fi... que és per tornar-hi! A veure si puc fer-ho algun dia, perquè em van quedar moltes coses per veure i per fer! Gràcies NY! Gràcies East Coast!

-------------------------------------------------

¡Mi primer viaje a NY! No sabría ni por dónde empezar y, es que, esta ciudad no te la acabas. Recuerdo que la primera sensación que tuve fue bastante estresante y un poco aturdidora. Llegabámos del viaje, con el cambio horario que supone...; fuimos al piso a dejar las maletas y, para ir al Rockefeller Center pasamos por la 5th Av., pasando por Times Square. Me quería morir: ruidos, coches, mil olores de comidas, gente a rebentar, luces de neón... "demasiao pal cuerpo". Una vez arriba, en el Top of the Rock, la prespectiva cambia totalmente, tienes la ciudad en los pies y el ruido disminuye radicalmente. Oi oi, ¡qué maravilla! En fin... ¡¡que es para volver!! A ver si puedo hacerlo algún día, ¡porque me quedaron muchas cosas por ver y por hacer! ¡Gracias NY! ¡Gracias East Coast!


.

24/04/13

La dedicatòria de l'Atram!




Avui he anat a veure l'Atram perquè em firmés amb una dedicatòria en un dels meus dos llibres de Sant Jordi, Jo mataré monstres per tu, escrit pel Santi Balmes i il·lustrat per ella. L'he deixat que escrivís i fins que no he arribat a casa no he obert el llibre per veure què havia fet... Oi oi oi oi, per favor! No puc estar més contenta!
Gràcies, guapíssima!!!
Firmat: Sèra

---------------------------------------------------

Hoy he ido a ver a Atram para que me firmara con na dedicatoria uno de mis dos libros de Sant Jordi, Jo mataré monstres per tu, escrito por Santi Balmes e ilustrado por ella. He dejao que escribiera y, hasta que no he llegado a casa, no he abierto el libro para ver qué había hecho... Oi oi oi oi, por favor! No puedo estar más contenta!
Gràcies, guapíssima!!!
Firmado: Sèra .

23/04/13

Sant Jordi 2013


El meus llibres i la meva rosa d'aquest Sant Jordi (i també he rebut un drac des de l'altra banda de l'oceà :_) )


 .

22/04/13

Cursilada a la vista




Aquest abric me'l va donar la Mamen, una amiga meva. Fa mesos que va embarcar-se en una aventura, va agafar les maletes i va plantar-se a París per buscar-se la vida. Semblarà una xorrada, però el fet de portar aquest abric "seu" (ara "meu") fa que la senti més aprop. I res, guapa, que avui me l'he posat i mira... et volia fer saber tot això! :*****

---------------------------------------------------

Este abrigo me lo dió Mamen, una amiga mía. Hace meses se embarcó en una aventura, cogió las maletas y se plantó en París en busca de una nueva vida. PArecerá una chorrada, pero el hecho de llevar este abrigo "suyo" (ahora "mío") hace que la sienta más cerca. Y nada, guapa, que hoy me lo he puesto y mira... quería hacerte saber todo eso! :***** 


 .

Dia de la Terra











Avui, gràcies al doodle de Google, m'he assabentat que és el Dia de la Terra. I com a amant d'ella i de la naturalesa, li vull dedicar aquestes fotos. Cuidem-la una mica (molt), per favor.

-----------------------------------------------------------

Hoy, gracias al doodle de Google he sabido que es el Día de la Tierra. Y como amante de ella y de la naturaleza, le quiero dedicar estas fotos. Cuidémosla un poco (mucho), por favor.


.

18/04/13

La planteta de purpurina







El dissabte passat va ser el meu aniversari i el V i la M em van regalar aquesta planteta tan preciosa. Sembla de purpurina!!! Gràcies, guapos!!

---------------------------------------------

El sábado pasado fue mi cumpleaños y V y M me regalaron esta plantita tan preciosa. PArece de purpurina!!! Gràcies, guapos!!


.

16/04/13

Flúor!




Avui, la Maite, m'ha regalat aquestes pulseres "per la cara". Aiiiiii, visca ella i visca el flúor!!

------------------------------------

Hoy, Maite me ha regalado estas pulseras "por la cara". Aiiiiii, viva ella y viva el flúor!


.

12/04/13

Bateig del Quim

Tot i que és un bateig, he penjat aquestes fotos aquí perquè en part, també va ser com una boda ;)
-------------------------------------------
Aunque es un bautizo, he colgado las fotos aquí porque, en parte, también fue como una boda ;)