Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris analògic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris analògic. Mostrar tots els missatges

29/10/13

Madrid en analògic


Fa un mes vam anar a Madrid. Tenia la càmera analògica abandonadíssima, pobra pobríssima :(, així que vaig decidir desenfundar-la i donar-li marxeta. Quin gustàs tornar a sentir el soroll cada vegada que disparava, quina meravella haver de passar el carret quan feia una foto... quin gust tot plegat. Si fos rica, no pararia de fer-la servir, ains!! Aquestes són algunes fotos que vaig fer. Estan per ordre cronològic, sense solta ni volta. Ai Madrid Madrid, com m'encantes!! (però amb bitllet de tornada)

------------------------------------------------------------

Hace un mes fuimos a Madrid. Tenía la cámara analógica abandonadísima, pobre pobrísima :(, así que dedicí desenfundarla y darle marchita. Qué gustazo volver a oir en ruido cada vez que disparava, qué maravilla tener que pasar el carrete cuando hacía una foto... Qué gusto todo. Si fuera rica, no pararía de usarle, ains!! Estas son algunas de las fotos que hice. Están por orden cronológico, sin ton ni son. ¡¡Ay Madrid Madrid, como me encantas!! (pero con billete de vuelta)


.

2/4/12

El Raval amb la Rollei... fa 10 anys!












































Fa un parell de mesos vaig veure que dins la meva Rolleiflex hi havia un carret. Vaig anar a revelar el negatiu i la meva sorpresa va ser que les fotos eren de feia uns 10 anys. 10 anys!!! Mare meva, no sabia si enfadar-me amb mi mateixa per no haver fet servir la càmera durant una dècada sencera o saltar d'alegria en veure aquells regals en paper. La veritat és que em vaig quedar amb la segona opció. Aquestes són dues de les fotos que hi havia en aquell carret. Dues fotos del Raval de Barcelona.
---------------------------------------------------
Hace un par de meses vi que dentro de mi Rolleiflex había un carrete. Fui a revelar el negativo y mi sorpresa fue que las fotos eran de hacía unos 10 años. 10 años!!! Madre mía, no sabía si enfadarme conmigo misma por no haber usado la cámara durante una década entera o saltar de alegría en ver aquellos regalos en papel. La verdad es que me quedé con la segunda opción. Éstas son dos de las fotos que había en aquel carrete. Dos fotos del Raval de Barcelona.

.

20/3/12

Hola Primavera!





Ja la tornem a tenir aquí!! Diria que és la meva estació preferida de l'any. M'encanta esperar-la i m'encanta que arribi! Amb les seves pluges, els seus sols, els seus núvols, els seus freds, les seves caloretes i sobretot, les nostres hormones revolucionades!!! Hola Primavera!! Quines ganes tenia de tornar-te a notar!

--------------------------------------------------------------------------------

Ya la volvemos a tener aqui!! Diría que es mi estación preferida del año. Me encanta esperarla y me encanta que llegue. Con sus lluvias, sus soles, sus nubes, sus fríos, sus calorcitos y, sobretot, nuestras hormonas revolucionadas!! Hola Primavera! Qué ganas tenía de volverte a notar!

.

1/3/12

Les Rambles també poden ser boniques


























A mi no m'agraden Les Rambles de la meva ciutat. La balança està totalment desequilibrada quan parlo d'elles en termes d'amor/odi. Sembla que tota l'estona sigui hora punta i això m'atabala profundament. Pleníssimes de gent amunt i avall, sense un rumb fix (o sí, però sense notar-se). Sempre evito passar per elles, però quan no queda més remei, les travesso ràpidament, trepitjant-les el menys temps possible. El que passa és que de vegades, molt poques, Les Rambles de Barcelona poden arribar a ser boniques, sobretot si mires cap el cel. Llavors, és quan no veus aquesta marabunta de gent i et trobes amb els edificis i el cel i coses delicioses com el drac i les copes dels paraigües de la façana de l'edifici que hi ha a aquella cantonada.

--------------------------------------------------------------------------------------------

A mi no me gustan Les Rambles de mi ciudad. La balanza está totalmene desequilibrada cuando hablo de ellas en términos de amor/odio. Parece que todo el rato sea hora punta y eso me exaspera produndamente. Llenísimas de gente para arriba y para abajo sin rumbo fijo (o sí, pero sin notarse). Siempre evito pasar por ellas, pero cuando no queda más remedio, las atravieso rápidamente, pisándolas el menor tiempo posible. Lo que pasa es que a veces, muy pocas, Les Rambles de Barcelona pueden llegar a ser bonitas, sobretodo si miras hacia el cielo. Entonces, es cuando no ves esta marabunta de gente y te encuentras con los edificios y el cielo y las cosas deliciosas como el dragón y las copas de los paraguas de la fachada del edificio que hay en aquella esquina.


.

17/1/12

L'Izar en Lomo



I també li vaig fer fotos amb la Lomo. És que mira que és graciosa, eh, jajaja! Ets un bitxu! Guapa!
I aquestes són les altres fotos que li vaig fer quan em van venir a veure aquest cap d'any passat.

--------------------------------------------------------------------------------------------

Y también le hice fotos con la Lomo. Es que mira que es graciosa, eh, jajaja! Eres un bicho! Guapa!
Y éstas son las otras fotos que le hice cuando me vinieron a visitar este Fin de Año pasado.


.

3/11/11

BOSTON en Lomo. Els edificis






Pel què m'han dit, Boston és la ciutat més europea dels USA. Jo no he estat a cap altra ciutat d'aquest immens país, però realment em sentia com a casa. En general, no té edificis alts, però evidentment, té el seu downtown i els seus gratacels. La primera foto és una de les facutats de BU. La segona és un dels edificis del centre i la tercera és una part de l'skyline, vista des d'un barco.

--------------------------------------------------------------------------------------------

Por lo que me han dicho, Boston es la ciudad más europea de los USA. Yo no he estado en ninguna otra ciudad de este inmenso pais, pero realmente, me sentía como en casa. En general, no tiene edificios altos, pero evidentemente, tiene su downtown con sus rascacielos. La primera foto es una de las facultades de BU. La segunda es uno de los edificios del centro y la tercera es una parte del skyline, vista desde un barco.



.

3/10/11

BOSTON en Lomo. Les floretes











L'11 de setembre passat posava rumb a Boston. La meva primera vegada als USA, la meva primera vegada que creuava l'oceà. Només us diré que m'hi hauria quedat a viure. Una ciutat amb un ritme i un tempo absolutament tranquils. Sabeu que en tots els dies que hi vaig estar, no vaig sentir cap clàxon? Bé, diria que només dos. Impressionant. Impressionant per a mi que visc i sóc de Barcelona. La ciutat està plena de gent jove, un dels motius és que hi ha moltes Universitats. És una ciutat no massa gran, i amb moltes zones verdes, potser no tant per l'abundància de parcs, si no perque hi ha molts arbres, sobretot al centre. Aqui us deixo una petita mostra de les floretes que em vaig anar trobant.
Les dues primeres són a Cambridge
La tercera la vaig fer des de dins del Brown Sugar, un restaurant tailandès fabulós (nyami nyami!)
La quarta és a un mercat que em vaig trobar un dia, al centre de Boston, mentre passejava sola.
L'última és a un parc.


El meu descobriment musical a Boston va ser Silversun Pickups. I ara estic escoltant la cançó amb la qual els vaig conèixer i m'està entrant una cosa a la panxa i al pit... aiiii! La cancó es diu Lazy Eye i la podeu escoltar i veure el vídeo aqui .

--------------------------------------------------------------------------------------------


El 11 de septiembre pasado ponía rumbo a Boston. Mi primera vez en los USA, mi primera vez que cruzaba el océano. sólo os diré que me hubiera quedado a vivir. Una ciudad con un ritmo y un tempo absolutamente tranquilos. ¿Sabéis que en todos los días que estuve no escuché ningún cláxon? Bueno, diría que sólo dos. Impresionante. Impresionante para mi que vivo y soy de Barcelona. La ciudad está llena de gente joven, uno de los motivos es porque hay muchas Universidades. Es una ciudad no demasiado grande y con muchas zonas verdes, quizá no tanto por la abundancia de parques, si no porque hay muchos árboles, sobretodo en el centro. Aquí os dejo una pqeueña muestra de las flores que me fui encontrando. 
Las dos primeras son en Cambridge.
La tercera la hice desde dentro del Brown Sugar, un restaurante tailandés fabuloso (ñami ñami!)
La cuarta es en un mercado que me encontré un día, en el centro de Boston, mientras paseaba sola.
La última es en un parque.



Mi descubriemiento musical fue Silversun Pickups. Y ahora estoy escuchando la canción con la cual los conocí y me está entrando una cosa en la barriga y el en pecho.... aiiiii!

La canción se llama Lazy Eye y la podéis escuchar y ver el vídeo aquí .


.