20/3/13

Euskadi en Lomo i en blanc i negre












El passat Febrer vaig anar una setmaneta de ruta per Euskadi per veure els meus amics bascos. Mai havia organitzat un viatge tan a consciència i va sortir que "ni pintao". Vaig estar a Bilbo, Donosti, Legazpi i Ordizia. I climatològicament parlant (a mi el clima m'afecta una barbaritat i pujar a Euskadi és saber que veuràs i sentiràs la pluja sí o sí... i si vas de vacances no és massa agradable) va ser un regal*: els primers dies el sol brillava amb tanta força que semblava força bruta! Estar durant el mes de Febrer passejant per davant de La Concha de Donosti i haver de treure't l'abric i el jersei per quedar-te en samarreta perquè si no "t'atxitxarres"... és un autèntic gustàs (!!!). També a Donosti em van servir l'entrapà més gran del món (i jo em pensava que estava demanant un entrapà tamany pintxo). A Legazpi hi vaig anar per cumomplir una missió: fer-li una súper sorpresa a la Miren. I ja veus si li vaig fer! Mai oblidaré la seva cara i els seus ulls oberts a més no poder, mirant-me sense poder articular paraula. "MOMENTAZO".
I després vaig anar a Ordizia a casa la Marta. Vaig veure a col·legues i en vaig conèixer d'altres (ese Ekain!!), vaig veure el meu primer partit de rugby en directo, vaig menjar un pintxo de calçots a l'acabar, *va nevar i nevar i nevar : _)
Bé, ja paro.
Així que milesker a tots vosaltres! Ens veiem molt aviat, lagunak!!!

--------------------------------------------------

El pasado Febrero me fui una semanita de ruta por Euskadi para ver a mis amigos vascos. Nunca había organizado un viaje tan a conciencia y salió que ni pintao. Estuve en Bilbo, Donosti, Legazpi y Ordizia. Y climatológicamente hablando (a mi el clima me afecta una barbaridad y subir a Euskadi es saber que vas a ver y sentir la lluvia sí o sí... y si vas de vacaciones no es muy agradable) fue un regalo*: los primeros días el sol brillaba con una fuerza tal que parecía fuerza bruta! Estar en Febrero paseando por delante de La Concha de Donosti y tener que quitarte el abrigo y el jersei para quedarte en camiseta porque si no te achicharras... esto es una auténtica gozada (!!!). También en Donosti me sirvieron el bocata más grande del mundo (y yo pensaba que estaba pidiendo un bocata tamaño pintxo). A Legazpi fui para cumplir una misión: darle un sorpresón a Miren. Y ya ves si se lo llevó! Jamás olvidaré su cara, mirándome con los ojos y la boca abiertos, las piernas y los brazos separados y sin poder articular palabra. MOMENTAZO. Y luego fui a Ordizia a casa de Marta. Volví a ver a colegas y conocí a otros (ese Ekain!!), vi mi primer partido de rugby en directo, comí un pintxo de calçots al acabar, *nevó y nevó y ya no paró de nevar :_)
Bueno, ya paro.
Así que milesker a todos vosotros! Nos vemos prontísimo, lagunak!!!!


.

17/3/13

A falta del Vine... bons són els micos!

video

Aquest mico me'l van portar els Reis a casa la meva tia. Un dels regals que més em van agradar, ai! I el tio no és tonto, només balla quan li toca el sol!
I com que jo no tinc iPhone ni iPad ni res de res, he fet un Vine "casero"

-------------------------------------

Este monito me lo trajeron los Reyes a casa de mi tía. Uno de los regalos que más me gustaron, ai! Y el tío no es tonto, sólo baila cuando le toca el sol!
Y como yo no tengo iPhone, ni iPad ni nada de nada, he hecho un Vine casero



.

14/3/13

Barcelona m'enamora





Jo, moltes vegades, tinc una sensació d'amor/odi amb la meva ciutat... I avui ha estat un dia d'aquells que Barcelona m'enamora de cap a peus i de dreta a esquerra. He tingut el matí lliure i, veient el dia tan preciós que feia, he agafat la bici i m'he plantat a la platja. Espectacular. Fred, molt sol i alguns núvols que decoraven el cel. L'únic "però" que li posaria és que bufava una mica de vent, d'aquells que emprenyen. En fi, no es pot tenir tot.

 (Fotos amb l'iPad)

--------------------------------------------------------------

Yo, muchas veces, tengo una sensación de amor/odio con mi ciudad... Y hoy ha sido uno de esos días que Barcelona me enamora de pies a cabeza y de derecha a izquierda. He tenido la mañana libre y, viendo el día tan precioso que hacía, he cogido la bici y me he plantado a la playa. Espectacular. Frío, mucho sol y algunas nubes que decoraban el cielo. El único "pero" que le pondría es que soplaba un poco de viento, de esos que molestan. En fin, no se puede tener todo. 

(Fotos con el iPad)


.

11/3/13

Barcelona en Lomo






M'encanta passejar per la meva ciutat i portar la meva Lomo a sobre i fer fotos a allò que m'agrada. Acostumada a portar el "trasto" de càmera gran, fer servir la Lomo es converteix com en un joc. A més, quan disparo tinc la sensació d'estar preparant una sorpresa per a mi: a veure què sortirà quan reveli les fotos!

---------------------------------------------

Me encanta pasear por mi ciudad y llevar mi Lomo encima y hacer fotos a aquello que me gusta. Acostumbrada a llevar el "trasto" de cámara grande, usar la Lomo se convierte como en un juego. Encima, cuando disparo tengo la sensación de estar preparando una sorpresa para mi: a ver qué saldrá cuando revele las fotos!


.

8/3/13

A la feina






La veritat és que anar a la feina és un privilegi: estem envoltats de natura. Mireu quina mimosa hi ha! És colossal. I de bon matí, es veu cada sortida de sol que dóna gust. I com que entra molta llum i està ple de vidres, algun dia aprofito per fer-me alguna foto (em xiflen els reflexes)

Foto 1 i 2: amb la lomo
Foto 3, 4 i 5: amb el mòbil

----------------------------------------------------------

La verdad es que ir al trabajo es un provilegio: estamos rodeados de naturaleza. ¡Mirad qué mimosa hay! Es colosal. Y de buena mañana, se ve cada salida de sol que da gusto. Y como entra mucha luz y está lleno de cristales, algún día aprovecho para hacerme alguna foto (me chiflan los reflejos)

Foto 1 i 2: con la lomo
Foto 3, 4 i 5: con el móvil


.

Bon dia. Amb ombres. I amb sol (II)

I avui, una altra vegada, a l'obrir les finestres de l'habitació hi ha tornat a haver una explosió de llum. Gràcies!!!

------------------------------------------------

Y hoy, otra vez, al abrir la ventana de la habitación ha vuelto a haber una explosión de luz. Gracias!!


.

7/3/13

Bon dia. Amb ombres. I amb sol











































Aquest matí, quan m'he llevat i he obert la finestra de la meva habitació, m'he quedat cega de la llum que ha entrat. Per fi hi havia sol!! I tothom sap que quan hi ha sol, hi ha ombres. M'he girat i m'he vist negra a la paret. I au, córre a buscar l'iPad de la mare per fer aquesta foto.

------------------------------------------------

Esta mañana, cuando me he levantado y he abierto la ventana de mi habitación, me he quedado ciega de la luz que ha entrado. Por fin había sol!! Y todo el mundo sabe que si hay sol, hay sombras. Me he girado y me he visto negra en la pared. Y venga, córre a buscar el iPad de la mama para hacer esta foto. 


 .

3/3/13

Love is in the shoes, la la la la la la la




Doncs res, que les vaig veure, me'n vaig enamorar i me les vaig comprar... i a sobre de súper rebaixes. Sí, sí i sí!

-----------------------------------------

Pues nada, que las vi, me enamoré y me las compré... y encima, de súper rebajas. Sí, sí y sí!


.

2/3/13

El raspall més pràctic del món

video

El dijous vaig anar amb la meva amiga Agente Morillas al nou descobriment de botiga: Tiger. No sé per què hi vaig entrar, perquè és l'autèntica perdició. M'agradaven TOTES les coses. I és la "ruina" perquè quasi tots els productes costen entre 1 i 5€ i dius "vinga va, que està tirat"... i vas omplint el cistell... Aquest raspall em va semblar una autèntica preciositat i la cosa més pràctica del món mundial... oi que sí?? PD: gràcies Juli!!!

-----------------------------------------------------

El jueves fui con mi amiga Agente Morillas al nuevo descubrimiento de tienda: Tiger. No sé por qué entré, porque es la auténtica perdición. Me gustaban TODAS las cosas. Y es la ruina porque casi todos los productos cuestan entre 1 y 5€ y dices "venga va, que está tirado..." y vas llenando la cesta... Este cepillo me pareció una auténtica preciosidad y la cosa más práctica del mundo mundial... verdad que sí?? PD: gràcies Juli!!!


.