Singapore IV, 2014. Flora i fauna

Dia de la Terra

Primavera empordanesa

La Primavera és preciosa a tot arreu, però la de l'Empordà té un "algo" especial. Oiiiiiiiiii
----------------------------------------------
La Primavera es precisa en todos lados, pero la del Empordà tiene un algo especial. Oiiiiiiiiii 

.

Barcelona grisa

 

Avui he anat a treballar a un lloc davant la platja, i quan he acabat he anat directa davant del mar. M'hi hauria quedat hores, us ho juro. Mirant les onades, l'escuma, escoltant el soroll hipnòtic de l'aigua salvatge. Quin gust, quin plaer. Avui és un d'aquells dies d'amor total a la meva ciutat. Oi oi oi
 -------------------------------
Hoy he ido a trabajar en un sitio delante de la playa y cuando he terminado he ido directa delante del mar. Me hubiera quedado horas, os lo juro. Mirando las olas, la espuma, escuchando el ruido hipnótico del agua salvaje. Qué gusto, qué placer. Hoy es uno de esos días de amor total a mi ciudad. Oi oi oi

.

Llum!

Ahir no feia massa bon dia i era diumenge (ejem), però avui sí que sí! Les 20:28 i encara hi ha llum!!! Visca!!
--------------------------------------------------------
Ayer no hacía demasiado buen tiempo y era domingo (ejem), pero hoy sí que sí! ¡¡Las 20:28 y aún hay luz!! ¡¡Viva!!

 .

Diumenge de pluja i olé

Que bé que senta, de tant en tant, un dia plujós. I més si és diumenge! Apa tu... cap al sofà!
------------------------------------------------------
Qué bien que sienta, a veces, un dia lluvioso. ¡Y más si cae en domingo! Venga tu... al sofá!

.

Quan no miro pel visor...

Això és el que passa quan no miro pel visor... Avui, havia d'anar a fer unes fotos i he arribat abans d'hora. Al costat del lloc on havia de treballar hi havia centenars d'aquestes flors. He començat a fer fotos com una posseïda des de tots els angles, però quan feia contrapicats, l'enfoc es tornava completament boig. Així que he decidit posar enfoc manual, col·locar la càmera en contrapicat entre les flors sense mirar pel visor, disparant al "tuntún"... Jugant. I això és el que ha sortit.

------------------------------------------------------------

Esto es el que pasa cuando no miro por el visor... Hoy, tenía que ir a hacer unas fotos y he llegado antes de la hora. Al lado del sitio donde tenía que trabajar había centenares de estas flores. He empezado a hacer fotos como una posesa desde todos los ángulos, pero cuando hacía contrapicados, en enfoque se volvía completamente loco. Así que he decidido poner el enfoque en manual, colocar la cámara en contrapicado entre las flores sin mirar por el visor, disparando al tuntún... Jugando. Y esto es el que ha salido. 

 .

De bon matí

A vegades dec ser molt bàsica, però quan em llevo i veig aquesta llum que juga (i aquestes ombres) i aquesta claror i aquests colors dins de casa meva, em poso de bon humor
---------------------------------------------------------
A veces debo ser muy básica, pero cuando me levanto y veo esta luz que juega (y estas sombras) y esta claridad y estos colores dentro de mi casa, me pongo de buen humor

 .

Dia de la Terra

Avui, gràcies al doodle de Google, m'he assabentat que és el Dia de la Terra. I com a amant d'ella i de la naturalesa, li vull dedicar aquestes fotos. Cuidem-la una mica (molt), per favor.

-----------------------------------------------------------

Hoy, gracias al doodle de Google he sabido que es el Día de la Tierra. Y como amante de ella y de la naturaleza, le quiero dedicar estas fotos. Cuidémosla un poco (mucho), por favor.


.

Plantetes i fruitetes, confio en vosaltres!

Ahir vaig anar a comprar totes aquestes coses perquè diria que estic començant a agafar un "trancazo" de cavall. Confio en vosaltres plantetes i fruitetes... que no vull pendre pastilletes...!

---------------------------------------

Ayer fui a comprar todas esras cosas porque diría que estoy pillando un "trancazo" de caballo. Confío en vosotras plantitas y frutitas... que no quiero tomar pastillitas...!


.

Euskadi en Lomo i en blanc i negre

El passat Febrer vaig anar una setmaneta de ruta per Euskadi per veure els meus amics bascos. Mai havia organitzat un viatge tan a consciència i va sortir que "ni pintao". Vaig estar a Bilbo, Donosti, Legazpi i Ordizia. I climatològicament parlant (a mi el clima m'afecta una barbaritat i pujar a Euskadi és saber que veuràs i sentiràs la pluja sí o sí... i si vas de vacances no és massa agradable) va ser un regal*: els primers dies el sol brillava amb tanta força que semblava força bruta! Estar durant el mes de Febrer passejant per davant de La Concha de Donosti i haver de treure't l'abric i el jersei per quedar-te en samarreta perquè si no "t'atxitxarres"... és un autèntic gustàs (!!!). També a Donosti em van servir l'entrapà més gran del món (i jo em pensava que estava demanant un entrapà tamany pintxo). A Legazpi hi vaig anar per cumomplir una missió: fer-li una súper sorpresa a la Miren. I ja veus si li vaig fer! Mai oblidaré la seva cara i els seus ulls oberts a més no poder, mirant-me sense poder articular paraula. "MOMENTAZO".
I després vaig anar a Ordizia a casa la Marta. Vaig veure a col·legues i en vaig conèixer d'altres (ese Ekain!!), vaig veure el meu primer partit de rugby en directo, vaig menjar un pintxo de calçots a l'acabar, *va nevar i nevar i nevar : _)
Bé, ja paro.
Així que milesker a tots vosaltres! Ens veiem molt aviat, lagunak!!!

--------------------------------------------------

El pasado Febrero me fui una semanita de ruta por Euskadi para ver a mis amigos vascos. Nunca había organizado un viaje tan a conciencia y salió que ni pintao. Estuve en Bilbo, Donosti, Legazpi y Ordizia. Y climatológicamente hablando (a mi el clima me afecta una barbaridad y subir a Euskadi es saber que vas a ver y sentir la lluvia sí o sí... y si vas de vacaciones no es muy agradable) fue un regalo*: los primeros días el sol brillaba con una fuerza tal que parecía fuerza bruta! Estar en Febrero paseando por delante de La Concha de Donosti y tener que quitarte el abrigo y el jersei para quedarte en camiseta porque si no te achicharras... esto es una auténtica gozada (!!!). También en Donosti me sirvieron el bocata más grande del mundo (y yo pensaba que estaba pidiendo un bocata tamaño pintxo). A Legazpi fui para cumplir una misión: darle un sorpresón a Miren. Y ya ves si se lo llevó! Jamás olvidaré su cara, mirándome con los ojos y la boca abiertos, las piernas y los brazos separados y sin poder articular palabra. MOMENTAZO. Y luego fui a Ordizia a casa de Marta. Volví a ver a colegas y conocí a otros (ese Ekain!!), vi mi primer partido de rugby en directo, comí un pintxo de calçots al acabar, *nevó y nevó y ya no paró de nevar :_)
Bueno, ya paro.
Así que milesker a todos vosotros! Nos vemos prontísimo, lagunak!!!!


.