12/2/14

Nada



L'altre dia vaig devorar Nada; vaig quedar-me atrapada en les seves pàgines. Diria que mai a la vida un llibre m'havia fet caure llàgrimes de riure i llàgrimes d'emoció a parts iguals. Meravellós. Estimo les coses que em remouen. No desvetllaré res, però l'episodi del jeep i la bufanda del JS em va semblar extraordinàriament entranyable. No podia parar de riure i riure fins que vaig plorar. L'episodi de les bromes gastades a l'àvia del MP em semblen crúes, macabres, dures, no les vaig entendre, no les entenc. Però les explica d'una manera tan humana, tan innocent, tan sincera que, ni que sigui una mica, pots arribar a suavitzar-les i relativitzar-les (tot i que em sembla fora d'òrbita tot plegat, un despropòsit en tota regla) Les emocions aquí van ser més fortes, més contradictòries. Em feia ràbia riure, però no ho podia evitar (estic recordant l'anècdota de quan el seu germà l'imita... i recordo que estava llegint les pàgines al Ferrocarril i plorava de riure i no sabia com fer per dissimular-ho, ni que fos, una mica)

GRÀCIES. MOLTES GRÀCIES per aquest gran llibre petit.

--------------------------------------------------------------------------- 

El otro día devoré Nada; me quedé atrapada en sus páginas. Diría que nunca en la vida un libro me había hecho caer lágrimas de risa y lágrimas de emoción a partes iguales. Maravilloso. Amo las cosas que me remueven. No desvelaré nada, pero el episodio del jeep y la bufanda de JS, me pareció extraordinariamente entrañable. No podía parar de reír y reír hasta que lloré. El episodio de las bormas gastadas a la abuela de MP me parecieron crudas, macabras, duras, no las entiendo, no las entendí. Pero las cuenta de una manera tan humana, tan inocente, tan sincera que, ni que sea un poco, pude llegar a suavizarlas y relativizarlas (aunque me parecen fuera de órbita, un despropósito en toda regla) Las emociones, aquí, fueron más fuertes, más contradictorias. Me daba rabia reír pero no lo podía evitar (estoy recordando la anécdota de cuando su hermano la imita... y recuerdo que estaba leyendo las páginas en el Ferrocarril y lloraba de risa y no sabía cómo hacer para disimularlo, ni que fuera, un poco)

GRACIAS. MUCHAS GRACIAS por este gran libro pequeño.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada